He escollit un centre esportiu municipal, en el qual treballo.
Aquest centre té una distribució en planta baixa, la qual cosa el fa inclusiu de cara a persones amb diversitat funcional i no té una gran quantitat d’espais i recorreguts disponibles.

Tot funciona pràcticament com un arbre amb un recorregut en línia recta amb desviacions horitzontals, però sense possibilitat de perdre’t fent un recorregut circular i tornant al punt de partida.

Partint des de l’entrada on es troba la recepció i el torn d’entrada a la instal·lació, tenim un passadís en línia recta amb, primera sortida a la dreta ens conduirà als vestidors i accés a sales d’activitat física. Si continuem caminant tot recta en comptes de girar a la dreta, trobaríem un 2n passadís amb lavabos i més enllà una zona de treballadors, però que no està delimitada, per tan usuaris nous sovint s’hi troben explorant per allà. Seguit del passadís primera porta ens dona accés a la Sala de fitness i just davant una font d’aigua freda.

Des de la font hi ha una porta just davant on es pot veure la piscina, però l’accés sempre està tancat. Per poder accedir a la piscina, solàrium i zona d’exercici exterior ho haurem de fer per la porta del final dels vestuaris.

Habitualment es fa una visita guiada el primer dia i no és difícil memoritzar els desplaçaments a sala de fitness i vestuaris. Sovint es troben més problemes per memoritzar zones exteriors o entrades a sales d’activitats.

La senyalització de les sales es troba a les portes i parets, de manera que no és possible veure-ho des del passadís. Està recolzat per senyalització al sostre, però en un format bastant petit i a una alçada que passa bastant desapercebut. Per tant, s’hauria de canviar la ubicació i el format dels senyals per no haver de recórrer tot el passadís per esbrinar que amaga cada porta.

Un dia de visita mèdica a la Clínica Nova Aliança de Lleida:

Aprofitant una visita mèdica que tenia pendent he posat en pràctica l’activitat proposada per aquest primer debat de l’assignatura. Detallar la meva experiència d’orientació dins d’un espai públic on hi ha bastants senyals de senyalística, que en un principi m’haurien de facilitar a aconseguir el meu objectiu, arribar des del punt «A», l’entrada de la clínica (imatge 1), al punt «B», la planta 7 on hi ha les diferents consultes que havia de visitar. Res més entrar he hagut de preguntar en la recepció en la planta 0, ja que no he trobat cap senyal operacional que m’indiqués en quina planta havia d’anar. Després de la informació m’he dirigit als elevadors, ja que es veu que per accedir a la planta 7 primer haig d’anar a la planta 1 on haig de fer un intercanvi d’elevadors (imatge 3), un cop en la planta 1 he hagut de seguir uns senyals direccionals acompanyats del missatge «Accés Hospital» i «Radiologia», com m’havien informat prèviament per poder trobar amb èxit l’elevador que em portés a la planta desitjada, sort d’aquests senyals, perquè els passadissos monòtons apareixen per tot arreu (imatges 4, 5 i 6). Un cop trobat l’elevador (imatge 7), l’he demanat (imatge 8) i he pitjat el botó de la planta 7 on casualment t’informen que es tracta d’on són les consultes pediàtriques (imatges 9 i 10) encara que no era el que jo buscava. Un cop he sortit de l’elevador (imatge 11) m’he trobat amb un cartell operacional on es detallaven les diferents estances de la planta (imatge 12), sorpresa la meva, cap tenia relació amb les meves necessitats. Per sort en cada planta existeix un taulell d’informació on molt amablement el personal et redirigeix cap a la consulta que necessites, en el meu cas, primer m’han enviat cap a l’esquerra en direcció a la consulta 2 per fer-me un electrograma encara que en la cartel·la de la consulta no ho especifica pas (imatge 13) i seguidament he hagut de creuar tot el passadís (imatges 14 i 15) per esperar-me a entrar a les consultes 17 infermeria, encara que tampoc ho detalla en cap lloc (imatge 16), i després a la consulta 12, anestesiologia (imatge 17), també sense cap informació al respecte. Un cop finalitzades les visites, he decidit refer el camí de tornada, però aquesta vegada a través de les escales (imatge 18 i 19), des de la planta 7 fins a la planta 1 on una senyalística direccional m’ha informat i dirigit cap a la sortida al carrer (imatges 20 i 21), cap a un carrer i una façana diferent de per on havia entrat en un principi (imatge 22). La veritat és que si hagués de tornar a fer aquest camí hauria escollit des d’un principi l’accés per les escales.

Trobo que per ser que aquest edifici nou d’aquesta clínica ha sigut construït estructuralment amb moltes dificultats visuals per facilitar-te moure’t amb fluïdesa, he pogut constatar molta gent preguntant al personal per una consulta o una altra, ja que com he comprovat jo mateix, no hi ha gaires cartel·les identificatives del que es fa en cada consulta, el disseny de la senyalística és moderna i entenedora, però crec que falta ampliar el seu contingut informatiu, com també intuir millor els trajectes més ràpids i eficients pels seus usuaris/ies.

Què hi penseu vosaltres de la meva experiència senyalística?

*** Adjunto també els apunts i mapes que he hagut de fer per arribar a entendre totes les accions laberíntiques que he dut a terme per aconseguir el meu objectiu.

Salutacions i gràcies per la vostra atenció.