PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística
Un dia de visita mèdica a la Clínica Nova Aliança de Lleida:
Aprofitant una visita mèdica que tenia pendent he posat en pràctica l’activitat proposada per aquest primer debat de l’assignatura. Detallar la meva experiència d’orientació dins d’un espai públic on hi ha bastants senyals de senyalística, que en un principi m’haurien de facilitar a aconseguir el meu objectiu, arribar des del punt «A», l’entrada de la clínica (imatge 1), al punt «B», la planta 7 on hi ha les diferents consultes que havia de visitar. Res més entrar he hagut de preguntar en la recepció en la planta 0, ja que no he trobat cap senyal operacional que m’indiqués en quina planta havia d’anar. Després de la informació m’he dirigit als elevadors, ja que es veu que per accedir a la planta 7 primer haig d’anar a la planta 1 on haig de fer un intercanvi d’elevadors (imatge 3), un cop en la planta 1 he hagut de seguir uns senyals direccionals acompanyats del missatge «Accés Hospital» i «Radiologia», com m’havien informat prèviament per poder trobar amb èxit l’elevador que em portés a la planta desitjada, sort d’aquests senyals, perquè els passadissos monòtons apareixen per tot arreu (imatges 4, 5 i 6). Un cop trobat l’elevador (imatge 7), l’he demanat (imatge 8) i he pitjat el botó de la planta 7 on casualment t’informen que es tracta d’on són les consultes pediàtriques (imatges 9 i 10) encara que no era el que jo buscava. Un cop he sortit de l’elevador (imatge 11) m’he trobat amb un cartell operacional on es detallaven les diferents estances de la planta (imatge 12), sorpresa la meva, cap tenia relació amb les meves necessitats. Per sort en cada planta existeix un taulell d’informació on molt amablement el personal et redirigeix cap a la consulta que necessites, en el meu cas, primer m’han enviat cap a l’esquerra en direcció a la consulta 2 per fer-me un electrograma encara que en la cartel·la de la consulta no ho especifica pas (imatge 13) i seguidament he hagut de creuar tot el passadís (imatges 14 i 15) per esperar-me a entrar a les consultes 17 infermeria, encara que tampoc ho detalla en cap lloc (imatge 16), i després a la consulta 12, anestesiologia (imatge 17), també sense cap informació al respecte. Un cop finalitzades les visites, he decidit refer el camí de tornada, però aquesta vegada a través de les escales (imatge 18 i 19), des de la planta 7 fins a la planta 1 on una senyalística direccional m’ha informat i dirigit cap a la sortida al carrer (imatges 20 i 21), cap a un carrer i una façana diferent de per on havia entrat en un principi (imatge 22). La veritat és que si hagués de tornar a fer aquest camí hauria escollit des d’un principi l’accés per les escales.
Trobo que per ser que aquest edifici nou d’aquesta clínica ha sigut construït estructuralment amb moltes dificultats visuals per facilitar-te moure’t amb fluïdesa, he pogut constatar molta gent preguntant al personal per una consulta o una altra, ja que com he comprovat jo mateix, no hi ha gaires cartel·les identificatives del que es fa en cada consulta, el disseny de la senyalística és moderna i entenedora, però crec que falta ampliar el seu contingut informatiu, com també intuir millor els trajectes més ràpids i eficients pels seus usuaris/ies.
Què hi penseu vosaltres de la meva experiència senyalística?
*** Adjunto també els apunts i mapes que he hagut de fer per arribar a entendre totes les accions laberíntiques que he dut a terme per aconseguir el meu objectiu.
Salutacions i gràcies per la vostra atenció.
Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Darío,
La teva aportació em sembla l’exemple perfecte de la desorientació que se sent sovint a espais com aquests amb passadissos monotons i diferents plantes. Un lloc on t’haurien de posar tot fàcil es converteix en un laberint. S’agraeixen les fotos per il·lustrar-ho.
En aquest cas, ja el fet d’haver d’anar per obligació a la recepció a preguntar és un sintoma clar d’una mala senyalització, però que a més, a meitat de camí hagis de tornar a consultar en un nou taulell, ja deixa en evidència que fa falta donar-li una volta a la manera en que es
Trobo curiós com menciones que el camí fet per les escales està més ben senyalitzat que no pas fet per l’ascensor. Em resulta estrany que, si la majoria de persones utilitzen l’elevador, no sigui aquest trajecte el que estigui més ben indicat.
També em crida l’atenció que, un cop arribes a la porta, només hi hagi un número sense cap explicació més. Una bona senyalització no només t’ha de guiar durant el trajecte, sinó confirmar clarament que has arribat al lloc que buscaves
Pel que dius, no ets l’únic que té dificultats per ubicar-se en aquest edifici, i no m’estranya. Clarament, si haguessis de tornar a fer aquest mateix camí de memòria et costaria. Però ja no parlem d’explicar a algú, sense cap referència visual clara, com fer aquest recorregut. Això sí que sería una tasca realment difícil.
En alguns hospitals he vist línies de color pintades al terra. Trobo que és un codi visual molt directe. No creus que aquest recurs seria una millor solució en aquest cas tot i no ser tan net com les senyals que s’utilitzen actualment?
Gràcies, Ruben pels teus comentaris.
Si, recordo que a la Vall Hebrón (BCN) em va pasar una vegada, que no sabia com iniciar per orientar-me a l’entrada principal, i després de preguntar al personal de l’hospital, ràpid em van recomanar seguir les línies pintades a terra, i fent-lo així, vaig poder arribar amb menys dificultats i més ràpid al meu destí. Vaig pensar, en aquell moment, que era una bona solució, tenint en compte que es tracta d’un hospital on cada dia transiten moltes persones i s’ha de procurar pel que el ritme i el fluxe dels trajectes siguin ràpids i encertats.
Salutacions.