Debat0el PAC 1 – PMSF CENTRE ESPORTIU
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola Darío,
La teva aportació em sembla l’exemple perfecte de la desorientació que se sent sovint a espais com aquests amb passadissos monotons i diferents plantes. Un lloc on t’haurien de posar tot fàcil es converteix en un laberint. S’agraeixen les fotos per il·lustrar-ho.
En aquest cas, ja el fet d’haver d’anar per obligació a la recepció a preguntar és un sintoma clar d’una mala senyalització, però que a més, a meitat de camí hagis de tornar a consultar en un nou taulell, ja deixa en evidència que fa falta donar-li una volta a la manera en que es
Trobo curiós com menciones que el camí fet per les escales està més ben senyalitzat que no pas fet per l’ascensor. Em resulta estrany que, si la majoria de persones utilitzen l’elevador, no sigui aquest trajecte el que estigui més ben indicat.
També em crida l’atenció que, un cop arribes a la porta, només hi hagi un número sense cap explicació més. Una bona senyalització no només t’ha de guiar durant el trajecte, sinó confirmar clarament que has arribat al lloc que buscaves
Pel que dius, no ets l’únic que té dificultats per ubicar-se en aquest edifici, i no m’estranya. Clarament, si haguessis de tornar a fer aquest mateix camí de memòria et costaria. Però ja no parlem d’explicar a algú, sense cap referència visual clara, com fer aquest recorregut. Això sí que sería una tasca realment difícil.
En alguns hospitals he vist línies de color pintades al terra. Trobo que és un codi visual molt directe. No creus que aquest recurs seria una millor solució en aquest cas tot i no ser tan net com les senyals que s’utilitzen actualment?
Gràcies, Ruben pels teus comentaris.
Si, recordo que a la Vall Hebrón (BCN) em va pasar una vegada, que no sabia com iniciar per orientar-me a l’entrada principal, i després de preguntar al personal de l’hospital, ràpid em van recomanar seguir les línies pintades a terra, i fent-lo així, vaig poder arribar amb menys dificultats i més ràpid al meu destí. Vaig pensar, en aquell moment, que era una bona solució, tenint en compte que es tracta d’un hospital on cada dia transiten moltes persones i s’ha de procurar pel que el ritme i el fluxe dels trajectes siguin ràpids i encertats.
Salutacions.